Ahir vaig presentar a Ràdio Sabadell 94.6 un programa molt lligat al tema d'aquest bloc. Tractava sobre Sabadell, l'esport i l'economia. En concret, analitzàvem l'economia de la Segona Divisió B de la mà de veus autoritzades, com el vicepresident econòmic del Centre d'Esports Sabadell Miquel Sellarès o el català Hèctor Simón, futbolista impagat del Club Deportivo Castellón. El punt de partida va ser una notícia d'aquesta mateixa setmana: la recaptació de 104.600 euros per part del Sabadell i de l'Ajuntament de la ciutat que garanteix que el club arlequinat pugui acabar la temporada sense problemes de pagaments, però també repassàvem la realitat de la resta de la categoria. El del Castellón és l'últim cas, el més recent, però no l'únic. Ens explicava Simón que o bé li paguen aquesta setmana, o bé ell i els seus companys es neguen a jugar aquest diumenge.
I tot això per què? Doncs perquè la Segona B és una categoria deficitària, però amb clubs i jugadors que pretenen pagar/cobrar el mateix que en d'altres èpoques millors. Hi ha massa despessa en una categoria que no interessa a l'aficionat ni a les televisions ni, de retruc, als patrocinadors. Aquesta última setmana, per exemple, més enllà de La Pinilla de Terol (1.200 espectadors) i la Nova Creu Alta de Sabadell (5.000 seguidors), a la resta d'estadis del grup tercer ni tan sols s'ha arribat al miler de públic. Així és difícil poder pagar després els sous de futbolistes que molts d'ells es dediquen només al futbol. I això acaba amb contractes impagats, amb judicis, amb clubs dissolts i la Federació mirant cap a un altre costat.
De solucions només n'hi trobo dues. La primera i més òbvia i necessària: una reestructuració que dignifiqui el futbol espanyol. Us deixo a les vostres mans la manera, si amb dos grups a Segona A, si amb menys equips a Segona B que la faci una categoria potent... El que està clar és que ara mateix l'interès de tothom acaba a Segona A, i 80 equips són massa per pretendre guanyar-se un racó mediàtic, però alhora suficients com perquè les despesses d'equips humils en viatges, hotels, dietes... sigui una barbaritat. Però veient de quin peu calça la Federació, costa de creure que això es pugui arribar a donar.
La segona és rebaixar el catxé dels futbolistes. Abans de voler cobrar 'deu', marxar a 1.000 quilòmetres de casa, rebre'n 'un' i haver d'estar amb deutes de lloguers, prèstecs... més val jugar a l'equip del costat de casa, dedicar-t'hi de manera amateur i que el sou arrodoneixi el de la feina que fas pel matí. Si no s'és sostenible, s'haurà de renunciar a alguna cosa, no? En fi, que el cas és complicat, la crisi a la categoria s'agreuja i tot plegat ho hem ressumit, a la nostra manera, en aquest programa:
No hay comentarios:
Publicar un comentario