"Ser o no ser", li'n deia Shakespeare. Una cosa similar és el que li ha passat al Centre d'Esports Sabadell. "
Ja hem tornat al mapa", afirma el vicepresident econòmic Miquel Sellarés. I no és per menys. Dissabte el conjunt arlequinat va tornar
18 temporades després a
Segona A. Un
ascens històric en el terreny esportiu i social, ja que milers de persones van sortir diumenge al carrer per celebrar-ho amb els jugadors. Tot i això, la gran diferència entre jugar a Segona B o fer-ho a la
Lliga Adelante no rau en els termes esportius o de públic (que també), sinó en l'econòmic. En el ser o no ser
professionals.
El Sabadell ha assolit a Eibar un ascens que es resistia des de feia anys. Tot en un any on la plantilla s'ha format, com en els últims anys, partint de l'austeritat econòmica. Alguns dels actuals jugadors es van rebaixar el sou abans de començar la campanya, com és el cas de Juvenal. D'altres han arribat al primer equip de categories inferiors com l'autor del gol a Ipurua, Marc Fernández, que estava cedit a l'Europa de Tercera; o Fito, jugador l'any passat del filial arlequinat a Segona Territorial. Fins i tot tres dels puntals de l'equip són jugadors que venen cedits de Girona (Hiroshi), Espanyol (Juanjo) i Barça (Isaac). És a dir, que entre unes coses i unes altres, el pressupost del Centre d'Esports aquesta temporada amb prou feines superava el milió d'euros.
Ara, però, els directius arlequinats ja treballen per adaptar-se a la nova categoria. Ho fan a nivell social, intentant duplicar la xifra de socis actual; i també esportiva, preparant un equip de garanties que consolidi el projecte; però sobretot econòmica. Des de fa uns dies les informacions de l'equip vallesà apareixen a les pàgines dels diaris dedicades a Segona A, i també al web de la Lliga de Futbol Professional (LFP). El Sabadell s'ha de professionalitzar, i això passa per fer un canvi de la nit al dia. L'exemple més clar és el pressupost. De cara a l'any vinent es parla d'entre quatre i cinc milions de pressupost, és a dir, que es multiplicarà pràcticament cinc vegades el que s'ha gastat aquest any.
Tot ve de la repercusió que tindrà aquesta temporada l'equip sabadellenc. Els arlequinats encara tenen deutes pendents amb la Lliga de Futbol Professional des del descens esportiu i administratiu de l'any 1993. Aquest ascens comporta que haurà de saldar el deute existent. A banda d'això, el primer any d'un equip a Segona A implica que una part dels ingressos que obtè en qualitat de drets d'imatge van a parar a la pròpia organització en concepte de fiança. I tot i això, el Sabadell obtindrà més de dos milions d'euros de drets televisius i superarà els tres sumant-hi altres temes com les travesses. Per tant, pràcticament de sèrie el Centre d'Esports (i qualsevol equip que aconsegueixi l'ascens) parteix amb tres vegades més pressupost que el d'aquest any. La diferència passa, doncs, per la quantitat que cada club sigui capaç de generar en conceptes com els abonats, les taquilles o la publicitat.
Molta gent es preguntava abans de l'ascens si el Centre d'Esports tenia prou estructura per poder suportar ser a Segona A. Les respostes són molt fàcils. Les comparacions són odioses, però el Sabadell no és menys que el que eren d'altres equips com Huesca, Girona o Alcorcón abans de pujar. De fet, l'equip entrenat per Lluís Carreras té una ciutat i una afició més gran al darrere que no pas els tres exemples posats. En el tema de l'estadi, les millores que s'han de fer no són res de l'altre món, existeix una moratòria d'un any per poder-les fer i, a part, les insatal·lacions no són del club sinó municipals. Però a banda d'això, la pregunta hauria de ser: Qui no pot afrontar una temporada a Segona A amb tots aquests ingressos? El futbol després et posarà al lloc on hagis de ser, però els números impliquen un canvi radical respecte a Segona B. Ara ja hi som. Aprofitem-ho!
