Pregó esportiu

Després de molts anys, el pregó de la pròxima Festa Major de Sabadell 2011 el farà un esportista. Bé, de fet no serà un, sinó molts. L'alcalde Manuel Bustos ha avançat aquesta setmana al programa L'Arlequinat de Canal Català Vallès TV que l'ascens del Centre d'Esports Sabadell a Segona A portarà als arlequinats al balcó de l'Ajuntament a principis de setembre per donar el tret de sortida a la festa gran de la ciutat, com ara fa tres dies els va dur a celebrar l'ascens de categoria. Els representants de l'entitat, això sí, estaran acompanyats, en un principi, per membres de l'equip del Club Natació Sabadell campió d'Europa de waterpolo femení per primer cop a la història, i també per nedadors d'elit i de renom mundial de l'entitat presidida ara per Miquel Torres com són Aschwin Wildeboer o Mireia Belmonte. L'esport té vida a Sabadell, i en un any tan profitós com aquest el gest dels organitzadors de la Festa Major ho demostra. No se sap encara quines actuacions hi haurà ni quins cantants passaran per la ciutat. L'únic que se sap és que el pregó serà esportiu.

Ser o no ser

"Ser o no ser", li'n deia Shakespeare. Una cosa similar és el que li ha passat al Centre d'Esports Sabadell. "Ja hem tornat al mapa", afirma el vicepresident econòmic Miquel Sellarés. I no és per menys. Dissabte el conjunt arlequinat va tornar 18 temporades després a Segona A. Un ascens històric en el terreny esportiu i social, ja que milers de persones van sortir diumenge al carrer per celebrar-ho amb els jugadors. Tot i això, la gran diferència entre jugar a Segona B o fer-ho a la Lliga Adelante no rau en els termes esportius o de públic (que també), sinó en l'econòmic. En el ser o no ser professionals.

El Sabadell ha assolit a Eibar un ascens que es resistia des de feia anys. Tot en un any on la plantilla s'ha format, com en els últims anys, partint de l'austeritat econòmica. Alguns dels actuals jugadors es van rebaixar el sou abans de començar la campanya, com és el cas de Juvenal. D'altres han arribat al primer equip de categories inferiors com l'autor del gol a Ipurua, Marc Fernández, que estava cedit a l'Europa de Tercera; o Fito, jugador l'any passat del filial arlequinat a Segona Territorial. Fins i tot tres dels puntals de l'equip són jugadors que venen cedits de Girona (Hiroshi), Espanyol (Juanjo) i Barça (Isaac). És a dir, que entre unes coses i unes altres, el pressupost del Centre d'Esports aquesta temporada amb prou feines superava el milió d'euros.

Ara, però, els directius arlequinats ja treballen per adaptar-se a la nova categoria. Ho fan a nivell social, intentant duplicar la xifra de socis actual; i també esportiva, preparant un equip de garanties que consolidi el projecte; però sobretot econòmica. Des de fa uns dies les informacions de l'equip vallesà apareixen a les pàgines dels diaris dedicades a Segona A, i també al web de la Lliga de Futbol Professional (LFP). El Sabadell s'ha de professionalitzar, i això passa per fer un canvi de la nit al dia. L'exemple més clar és el pressupost. De cara a l'any vinent es parla d'entre quatre i cinc milions de pressupost, és a dir, que es multiplicarà pràcticament cinc vegades el que s'ha gastat aquest any.

Tot ve de la repercusió que tindrà aquesta temporada l'equip sabadellenc. Els arlequinats encara tenen deutes pendents amb la Lliga de Futbol Professional des del descens esportiu i administratiu de l'any 1993. Aquest ascens comporta que haurà de saldar el deute existent. A banda d'això, el primer any d'un equip a Segona A implica que una part dels ingressos que obtè en qualitat de drets d'imatge van a parar a la pròpia organització en concepte de fiança. I tot i això, el Sabadell obtindrà més de dos milions d'euros de drets televisius i superarà els tres sumant-hi altres temes com les travesses. Per tant, pràcticament de sèrie el Centre d'Esports (i qualsevol equip que aconsegueixi l'ascens) parteix amb tres vegades més pressupost que el d'aquest any. La diferència passa, doncs, per la quantitat que cada club sigui capaç de generar en conceptes com els abonats, les taquilles o la publicitat.

Molta gent es preguntava abans de l'ascens si el Centre d'Esports tenia prou estructura per poder suportar ser a Segona A. Les respostes són molt fàcils. Les comparacions són odioses, però el Sabadell no és menys que el que eren d'altres equips com Huesca, Girona o Alcorcón abans de pujar. De fet, l'equip entrenat per Lluís Carreras té una ciutat i una afició més gran al darrere que no pas els tres exemples posats. En el tema de l'estadi, les millores que s'han de fer no són res de l'altre món, existeix una moratòria d'un any per poder-les fer i, a part, les insatal·lacions no són del club sinó municipals. Però a banda d'això, la pregunta hauria de ser: Qui no pot afrontar una temporada a Segona A amb tots aquests ingressos? El futbol després et posarà al lloc on hagis de ser, però els números impliquen un canvi radical respecte a Segona B. Ara ja hi som. Aprofitem-ho!

El problema no és cobrar

El Centre d'Esports Sabadell ha celebrat avui el seu segon campionat a Segona B. Ahir el Badalona va perdre a Alzira sobre la botzina (2-1), un resultat que feia matemàticament campió al conjunt arlequinat sense jugar contra l'Alcoyano. Per alguns, un campionat deslluït per haver-lo guanyat sense jugar. Per molts, un fet que podria restar públic a la Nova Creu Alta en aquest partit contra el conjunt de David Porras. Tot tenint en compte que per a aquesta jornada es feia la tercera i última jornada d'ajuda econòmica al club, és a dir, que els socis havien de passar per la guixeta abans d'entrar al camp.

Des de l'arribada de Joan Soteras a la presidència de l'entitat, el Sabadell està fent dues jornades econòmiques per temporada i com a excepció, a principis d'any a l'Assemblea de socis es va acordar fer-ne tres per millorar l'economia del club enmig d'una crisi com la que tots patim. Aquests dies d'ajuda al club mai no han estat massa ben vistos per part de l'aficionat. Tot i això, avui ningú s'ha queixat d'això i, segons dades oficials, 6.105 persones han acudit a l'estadi amb la seva entrada, cosa que fa de la Nova Creu Alta l'estadi amb més assistència, de llarg, de la categoria una setmana més.

El partit no ha estat gran cosa i al final el conjunt de Lluís Carreras ha perdut (0-1) per culpa d'un gol de Fabiani al 20'. Segurament, la derrota més dolça de la història de l'entitat, perquè tot i aquest marcador el Sabadell ja és primer de forma matemàtica tot i faltar encara dues jornades. I malgrat la derrota i el fet d'haver de passar per caixa, més que crítiques i queixes, avui el camp ha estat una autèntica festa, cosa que demostra que el problema no és cobrar, sinó que a això li hem d'afegir una segona variant: la classificació. Al que emprenya al soci no és passa per caixa, sinó fer-ho quan les coses no van bé, cosa que entenen com un 'càstig' pels fidels que sempre hi van. És a dir, que es vulgui treure calers sempre es vagi primer o quinzè. Aquesta temporada està sent d'allò més exitosa pels saballuts, fins i tot en aquest sentit.

La crisi de la Segona B

Ahir vaig presentar a Ràdio Sabadell 94.6 un programa molt lligat al tema d'aquest bloc. Tractava sobre Sabadell, l'esport i l'economia. En concret, analitzàvem l'economia de la Segona Divisió B de la mà de veus autoritzades, com el vicepresident econòmic del Centre d'Esports Sabadell Miquel Sellarès o el català Hèctor Simón, futbolista impagat del Club Deportivo Castellón. El punt de partida va ser una notícia d'aquesta mateixa setmana: la recaptació de 104.600 euros per part del Sabadell i de l'Ajuntament de la ciutat que garanteix que el club arlequinat pugui acabar la temporada sense problemes de pagaments, però també repassàvem la realitat de la resta de la categoria. El del Castellón és l'últim cas, el més recent, però no l'únic. Ens explicava Simón que o bé li paguen aquesta setmana, o bé ell i els seus companys es neguen a jugar aquest diumenge.

I tot això per què? Doncs perquè la Segona B és una categoria deficitària, però amb clubs i jugadors que pretenen pagar/cobrar el mateix que en d'altres èpoques millors. Hi ha massa despessa en una categoria que no interessa a l'aficionat ni a les televisions ni, de retruc, als patrocinadors. Aquesta última setmana, per exemple, més enllà de La Pinilla de Terol (1.200 espectadors) i la Nova Creu Alta de Sabadell (5.000 seguidors), a la resta d'estadis del grup tercer ni tan sols s'ha arribat al miler de públic. Així és difícil poder pagar després els sous de futbolistes que molts d'ells es dediquen només al futbol. I això acaba amb contractes impagats, amb judicis, amb clubs dissolts i la Federació mirant cap a un altre costat.

De solucions només n'hi trobo dues. La primera i més òbvia i necessària: una reestructuració que dignifiqui el futbol espanyol. Us deixo a les vostres mans la manera, si amb dos grups a Segona A, si amb menys equips a Segona B que la faci una categoria potent... El que està clar és que ara mateix l'interès de tothom acaba a Segona A, i 80 equips són massa per pretendre guanyar-se un racó mediàtic, però alhora suficients com perquè les despesses d'equips humils en viatges, hotels, dietes... sigui una barbaritat. Però veient de quin peu calça la Federació, costa de creure que això es pugui arribar a donar.

La segona és rebaixar el catxé dels futbolistes. Abans de voler cobrar 'deu', marxar a 1.000 quilòmetres de casa, rebre'n 'un' i haver d'estar amb deutes de lloguers, prèstecs... més val jugar a l'equip del costat de casa, dedicar-t'hi de manera amateur i que el sou arrodoneixi el de la feina que fas pel matí. Si no s'és sostenible, s'haurà de renunciar a alguna cosa, no? En fi, que el cas és complicat, la crisi a la categoria s'agreuja i tot plegat ho hem ressumit, a la nostra manera, en aquest programa:

http://www.radiosabadell.fm/RSPodcast-V1.0/audio/dpk_6425_39.mp3