Els més originals

Segurament sigui un dels clubs esportius més peculiars de la ciutat. Parlo de Club Falcons Sabadell, una entitat que no va nèixer amb la voluntat d'arribar a l'elit de cap esport, sinó que potencia més aviat valors educatius amb activitats per canalla... però que tot i això, s'ha fet forta en l'àmbit del tennis-taula. Tan forta com que és un referent a nivell català i avui mateix a Granada ha assolit, de nou, la salvació a la Superdivisió, és a dir, la màxima categoria del tennis-taula nacional. Tot i això, des que va arribar a aquesta primera divisió les seves gestes esportives sovint venen acompanyades de problemes econòmics.

L'agonia en aquest terreny dura des de fa més d'una temporada, quan van demanar l'ajuda a la ciutat per poder sortir-se'n d'una situació que tenia molt mala pinta. A la Superdivisió van pujar amb una tripleta formada per palistes no catalans, sinó a sobre vallesans (Pere Weisz i Ferran Brugada de Sabadell, i Ramon Mampel de Terrassa). Per poder-se mantenir van fitxar a un xinès. Però ho van fer mirant al detall l'economia i contractant a un jove jugador que tot just sortia per primer cop del seu país, i que ha donat un bon rendiment, sobretot en els seus primers dos anys: Li Dan Dan. Però la precària economia ha obligat aquest any a haver de prescindir dels seus serveis a mig campionat, i de nou tornen a jugar amb un equip de la casa.

El motiu d'aquesta entrada, però, no és fer un repàs a la crisi econòmica de la secció de tennis-taula de Falcons, que per dir-ho d'alguna manera molt entenedora i certa, està morint d'èxit, sinó destacar les maneres que tenen per resoldre la situació. Sempre he dit el mateix: si jo tingués una empresa, em publicitaria a Club Falcons. L'originalitat dels de la Masia de Sant Oleguer és digna d'admirar. Segurament és per la figura cabdal del Joan Barberà, palista, directiu, home de club i, sobretot, periodista. Però és impressionant com han aconseguit a base d'insistència guanyar-se un gran lloc dins del panorama mediàtic local malgrat ser un esport molt minoritari. Saben enfocar molt bé els temes. En la redacció d'un mitjà local poden arribar entre 10 i 15 notes de premsa cada setmana des de Falcons. I no per fer, per exemple, la prèvia normal d'un partit, sinó sempre buscant particularitats: si aquell suma 100 partits a Super, si per primer cop sis catalans jugaran en un partit de la categoria...

És a dir, que se'n parla de Falcons. Que tenen el seu racó, i han aconseguit obrir-se forat al panorama esportiu sabadellenc. I el que més m'agrada d'ells: són originals de mena. Han aconseguit fer del gimnàs de l'escola Teresa Claramunt (pista on juguen com a locals) una autèntica festa en els partits claus mitjançant sortejos de material esportiu, samarretes dels grans equips de futbol i fins i tot motocicletes. Fan tot tipus de campanyes diferents per poder arribar a final de mes com toca. I l'última va ser ahir, amb un concert de grups que segurament no tinguin ressó, tot i que això és el de menys. Thin Shadow, Tribal Brothers, Salvaje Montoya, Mindthestep i La banda del Cau van actuar ahir a la Masia de Sant Oleguer en un concert solidari en benefici de la secció de tennis-taula de Falcons. "El que no se'ns pot negar és la nostra intenció de fer coses diferents i organitzar activitats per treure els calers d'on sigui", assegura en aquest sentit el president de la secció Pere Weisz. I raó no li falta. Amb els pocs recursos que tenen, estan mantenint al més alt nivell a un club molt modest com és aquest. Digne d'admirar.